Quanta més seguretat perseguim més inseguretat obtenim. Sembla mentida, però quan forcem un estat de coses en detriment de l’altre és compleix una llei física (la natura tendeix a restaurar l’equilibri perdut, a minimitzar les diferencies que es produeixen siguin provocades pel Sol o per l’ésser humà). Això vol dir que la humanitat, filla de la mare naturalesa, està sotmesa a ella, és per això que tard o d’hora la vida passa “factura” si ens allunyem massa de l’equilibri cíclic i harmònic de les coses i llurs processos. 

El meu pla de pensions per assegurar una jubilació digna pot servir per adquirir accions d’armament si es preveu rendabilitat quan siguin venudes en el futur. Són aquests mercats que molts de nosaltres alimentem amb els nostres diners jugant en borsa que acaben dominant a través de la por (crisi de confiança) i l’anhel ferotge de poder, a les economies nacionals de països els governs dels quals han estat escollits pels seus ciutadans.  El preu a pagar per no tenir pesseta (moneda pròpia) és obeir els dictats de la política monetària del Banc Central Europeu i del FMI. Quan volem fer rendir els nostres estalvis per assegurar la vellesa, tal vegada estem fomentant ara mateix inseguretat a través de rebre l’aplicació de mesures d’austeritat que refreden les economies. A més, si els cicles econòmics obeeixen a lleis naturals com està demostrat,  s´em fa difícil comprendre perquè estats sobirans, no solament actuen com si no existissin, sinó que els desafien insistint en voler créixer econòmicament de forma progressiva i insostenible en el temps. Quan es fan plans econòmics a mig i llarg termini sense tenir en compte els cicles que obliguen a fluctuar les economies, la patacada que es pateix resulta ser encara més escandalosa.

Actualment s’ha perdut seny i coherència, és per això que malgrat la incipient globalitat econòmica, minva cada cop més la cooperació i el desenvolupament de les societats i nacions. Dominats per la ignorància del ser interior i la por del que pot venir de l’exterior, regna la desconfiança dels mercats (financers) front a països que han acumulat deute, la desconfiança entre països, entre autonomies, entre poblacions veïnes, per acabar instal·lant-se entre ciutadans i ofertants de serveis, i així fins l’avorriment més absurd. I és que en temps de crisi podem trobar dos tipus de persones: els que tenen por de perdre el que fins ara han conservat i els que tenen por de que la situació que pateixen s’acabi instal.lant de forma permanent. En aquest sentit tots vibrem alhora i això és engrescador perquè si hem aconseguit vibrar junts (amb la por) sense posar-nos d’acord, què no farem si ens posem d’acord un dia en respirar amb la mare terra des del hara i des de la confiança que ens atorga l’ésser essencial i l’amor per la Terra, per mi i per l’altre?

Ens hauríem de preguntar si aspirar a la seguretat és la millor opció per viure el present que és el que demana la nova i propera etapa d’evolució humana. Haurem d’aprendre a la força a confiar cada cop més en nosaltres mateixos davant la creixent incertesa de fora i el sense sentit, que em temo es farà palès a mida que ens acostem a 2020. Ara be, com tot el que neix, mor, i després de la turmenta, ve la calma. Durant els propers anys ens veurem obligats a aprendre a viure amb la incertesa més absoluta i això perquè s’acosta el final d’un cicle on la por i la inseguretat han estat els motius que han fet actuar a les nacions en els últims 200 anys. Els damnificats de qualsevol catàstrofe natural i/o crisi econòmica són parts de l’ésser universal quadridimensional anomenat humanitat, els quals després d’acceptar haver perdut el que creien necessitar per viure sense por, tenen avui, amb aquesta experiència l’oportunitat de vibrar diferent, de desprendre’s del que és superflu sense angoixes i devenir universals.

Es fa el supòsit de que tot el que percebem, amb instruments o sense, està sotmès a vibració sense excepció, incloït l’univers sencer. I és que davant de    l’abundosa biodiversitat que ens proporciona la naturalesa només puc capir grans sistemes que governen harmònicament a altres menors i cicles que comprenen cicles menors (1 any compren 13 mesos de 28 dies: 4 setmanes). També es fa el supòsit que entre el cel i la terra existeix una correspondencia  arquetípica d’events, una mena de relació sincrònica entre les posicions, relatives o no, dels planetes i les re direccions que es produeixen en l’interior de l’ésser humà davant del que li succeeix a mida que va vivint. Els events del cel seguiran produint-se malgrat no estar atents. Per l’astrologia, els planetes  representen divinitats, símbols de virtut i capacitat humanes elevades a SER. La simbologia dels signes del zodíac i els seus regents els planetes, és un recull de material psicològic (Inconscient col·lectiu. C.Jung) de la humanitat d’aquella època (era d´aries) projectat sobre el firmament i l’aparent moviment erràtic dels planetes, que corresponen, segons posició i moment, a processos pròpis de la vida, a diferents manifestacions i experiencies de l’ésser humà. Exercint el lliure albir, remeto esdeveniments planetaris (de manera sincrònica) a la meva experiència a resultes del patró pulsant d’un sistema que compren el sistema solar i el que hi ha a dins, i per tant es manifesta igual en el cel com a la terra.

L´absència de “claror” que envolta actualment les autoritats moral, intelectual i política del món modern, els quals accepten per bò els postulats de la ciencia sobre la intenció de reduïr el món exterior a un simple cos mecànic, sense ànima, desprovist de finalitat (una projecció externa de la dificultat d´admetre la pròpia divinitat) és la que impedeix veure i proposar maneres d´impulsar, des d’etapes primarenques de la vida la primigènia, intima i indisoluble relació de l´ésser humà amb el kosmos, destinat com sembla a manifestar-la abans de la fi del segle actual. Sense intenció dels poderosos de canviar el  món “global que s’han inventat i dels que diuen estar aprop del coneixement, d´acceptar el suposit de l’ánima mundi, prevaldrà l’ombra que persegueix a  l’home posmodern, impedint posar llum i ordre al caos (aparent) que s´està instal.lant arreu, llevat de l’aparició d’un tsunami de consciencia universal. Enlloc d’esperar que la nova freqüència del planeta sobrevingui des de l’inconscient i m’agafi desprevingut, decideixo sumar-me a la creença i a la consciència de ser una expressió particular del col.lectiu universal humanitat, un ésser que avança cap esdeveniments paradigmàtics en la propera dècada. El simbolisme astrològic promet l’adveniment d´un món millor. L’inici d´un cicle de conjuncions de Júpiter i Saturn en signes d’aire, amb un tast d´aquari. Davant d´aquesta efemèride celeste, la millor opció és apuntar-me a la ingent multitut humana que ja està fent cami (des dels anys 60) per abastar la nova consciència que molts de nosaltres ens va atrapant, a mida que les persones passen per experiències de transformació (pèrdua, crisi, mística.), augmentant el nombre d’afectats a mida que ens acostem a la fi d´un cicle materialista.  L’ànima mundi, l’ànima de la naturalesa, inclosa la humanitat sencera, en el seu intent de restablir l’equilibri que va perdent desde fora per estar subjecta a cicles menors com les taques solars (23 anys), Sirius (52 anys), a més dels grans cicles que governen el sistema solar, la via lactea,… i des de dins, en que multinacionals, governs, empreses i col.lectius contribuïm a accelerar el canvi climàtic, es manifesta amb cruesa. Davant d´un fenòmen d´aquesta magnitud la humanitat necessita “madurar “per sobre dels interessos egoistes, la divisió i l’anhel de poder.?. L´afany de posessió i riquesa de membres de  la insegura humanitat, impedeix la col.laboració de totes les nacions per mirar d’atenuar l´impacte que suposa, i enlloc de fomentar el sentiment de que el planeta l’hem de conservar per ser la única nau que disposa la humanitat per viatjar per l’Univers, infonen por, causa de l’actual crisi de valors i confiança.

L’aportació més excitant de l´imaginari és co-generar una ona vibracional que de propagar-se arreu, sigui capaç de RESTAURAR la dimensó humana (di-visió humana tridimensional, manca d´autèntica individualitat) en una humanitat quadridimensional (apel.lant la seva naturalesa multidimensional), devenint un nou ésser home-dona, un individu més conscient de la seva unitat primigènia on els principis masculí i femení interactuen/col.laboren amb harmonia, sense conflicte intern. Un ésser integrat, més complet perquè mira d´ajustar-se, o si més no, tenir en compte els designis del cel (trànsits de planetes sobre la carta natal). Els esdeveniments del nostre sistema solar poden interpretar-se com una representació mitològica i d’arquetips (universals) la interacció dels quals manté una co-relació analògica i sincrònica amb el que passa en la psique individual i en la col.lectiva de grups, societats, corporacions i nacions. En sentir-me vinculat amb el cosmos, amb la mare terra, amb l´entorn i amb   l´altre que em trobo, em transformo en un ésser universal, sense mancances, satisfet, devenint una nova manera de ser, de pensar, de sentir i d’estar en el món i en la renovada Terra. Això és possible si acceptem el supòsit de que tot el que existeix o perceben els sentits està sotmès al moviment primordial i universal de VIBRACIÓ, on cada cos i cada ésser vibra amb una freqüència pròpia, inclòs l´ésser humà que a més participa de la vibració conscient de la respiració natural dels nadons. A mida que ens acostem al final d’un cicle per iniciar-se un altre que demana vibrar més subtil, més persones es veuen afectades per experiències difícils d’afrontar, situacions que les preparen per acceptar l’experiencia i que en deixar anar llast, vibrar si cap, més lleugers.

De la Kabbalah… por Yehuda Berg:   El Creador da y el Creador quita. Nada es nuestro realmente: las cosas son un préstamo para que nosotros podamos hacer el trabajo espiritual de transformar nuestra naturaleza. Para ayudarnos a aprender lo que vinimos a aprender, los eventos de la vida pueden dar un giro, las cosas pueden cambiar y desaparecer en 60 segundos. El día de hoy, recuerda que el propósito de la vida es crecer, no adquirir cosas y aferrarse a ellas. Si has perdido algo recientemente, pregúntate: “¿He mejorado a partir de esa pérdida?”. Si es así, entonces, ¿fue una pérdida o una ganancia?